jueves, 4 de junio de 2009



El blues del detectiu immortal és una novel·la correcte i comercial, acompanyada d’una banda sonora pròpia, les cançons de la qual estan directament relacionades amb el text.

Andreu Martín ens presenta a un grup de joves que volen obrir-se pas en el món de la música i al enigmàtica O Zabala que els convida a assajar al seu local i els ajuda a créixer tant musical com personalment. A partir d’aquí s’esdevenen tot un seguit de desaparicions i assassinats relacionats amb feixisme argentí sobre els quals començaran a investigar l’Òscar i la O.

L’altre gran protagonista de la novel·la és la ciutat de Barcelona; els seus carrers contemporanis, cosmopolites, obertes a la globalització i alhora mantenint el seu sabor tradicional són el decorat d’aquesta història envoltada d’una atmosfera de blues i jazz.

La música és un altre dels elements a destacar en aquesta novel·la; ja que podem fer una passejada pels diferents gèneres musicals des de l’òpera al jazz passant per la copla o el tango. El cd que acompanya al llibre està gravat per Dani Nel·lo i el seu grup.

Però, El blues del detectiu immortal per sobre de tot és un homenatge a Vázquez Montalbán y al seu personatge Pepe Carvalho. Aquesta novel·la sorgeix a partir de les novel·les d’aquest personatge, fet que es demostra sense pal·liatius quan observem el joc que s’estableixen entre els personatges i els títols de les obres del detectiu barceloní configurant. Jo vaig matar Kennedy, Tatuaje, Asesinato en Prado del Rey, entre d’altres són clars exemples de com la bibliografia carvalhiana va configurar l’argument d’aquesta novel·la.

No hay comentarios:

Publicar un comentario