martes, 30 de marzo de 2010



El Fahrenheit 451 parla d'una societat en la qual gent no pensa, actua mecànicament; en què predomina el culte a l'hedonisme pur i dur, en què els poders públics estan només preocupats en entretenir al poble, i en la qual no existeix la llibertat de pensament de l'ésser humà perquè aquesta llibertat (representada als llibres) genera desigs que no poden ser satisfets, o contradiccions que no condueixen a cap veritat irrefutable i impedeixen a les persones assolir la felicitat (objectiu principal de la societat descrita a la novel·la).


La manera d'aconseguir l'objectiu proposat és a través de la persecució dels que posseeixen llibres o de tots els que d'amagat es lliuren al "vici" de la lectura. Aquesta persecució es fa a través d'un cos de bombers amb l'anagrama 451 al casc, que conduint vehicles amb aparença de salamandra, en comptes d’eradicar el foc, es dedica a provocar-lo en aquelles llars on se sospita que algú posseeix llibres. Les mànegues que llancen petroli i els extintors desapareixen per ser substituïts per llançaflames que reduiran a cendres fins a l'última pàgina impresa que caigui a les seves mans.Guy Montang és un dels membres d'aquest cos de bombers que viu feliç fins que coneix a Clarisse que pertorba el seu equilibri, fent que comenci a tenir dubtes sobretot el que li envolta i a plantejar-se preguntes. Un dia durant un servei, sense saber molt bé per què, agafa un dels llibres que havia de destruir i l’oculta sota les seves robes. Aquest gest marcarà la seva vida per sempre ja que començarà a llegir-ho d'amagat i furtivament i ja no tornarà a ser mai el mateix. Però aquest canvi de personalitat també es produeix gràcies al contacte que Montang estableix al llarg de la novel·la amb una sèrie de personatges com podrien ser: Clarisse, la "salvatge" que li altera la seva harmonia; Beatty, un magnífic antagonista que el colpeja moralment a cops de cites; Mildres, la seva no-existent dona; Fader, l'antic mestre de literatura; el Llebrer, la força mecànica i inhumana que persegueix l'home, que fa olor del criminal, que s'abat sense misericòrdia i executa la seva sentència, la llei.


Darrera d'aquest argument, Bradbury amaga una crua crítica a la societat nord-americana de 1953, després d'Hirosima i Nagasaki, quan tant sí com no s’havia que conservar la il·lusió de que el món era meravellós i feliç. I això ho fa a través d'un llenguatge caracteritzat per una alteració de l'ordre habitual de les seqüències, de les metàfores, i fins i tot de les normes d'ús convencionals. Mes que narrar el que fa l'autor de Fahrenheit 451 és expressar, transmetre les idees sense els rígids obstacles del llenguatge per dotar-les d'aquesta extraordinària capacitat necessàries per transmetre el seu devastador missatge.