L'alè del búfal a l'hivern: novel·la metaliterària

L’alè del búfal a l’hivern és una novel·la aparentment senzilla, que explica la història d’una vella escriptora, Gnew Rees, que es retira a una illa del mediterrani amb el seu home malalt per escriure la seva vida, agitada i turbulenta. Quan tothom la dóna per morta, Esther March, una jove escriptora va al seu encontre i passa tot l’hivern amb ella. Però aquesta història d’amor, d’autodestrucció, de passió per la vida i la literatura no es presenta d’una forma lineal; i és aquí on radica la complexitat i el valor d’aquesta novel·la de Neus Canyella.

Amb una estructura organitzada a partir d’encadenar tot un seguit de textos, es presenta davant del lector la vida de Gnew Rees com si es tractés d’un trencaclosques que s’ha d’anar construint a mesura que es va llegint.

Partint de la utilització de varies veus narratives i d’una senzillesa de llenguatge es construeix l’atmosfera i els ritmes necessaris en cada moment que permet al lector endinsar-se en les confidències, comentaris, memòries, secrets i lectures que realitzen Gnew i Esther durant els llargs dies d’hivern.

Mitjançant L’alè del búfal a l’hivern, on els búfals només apareixen en les històries que s’expliquen dins la història, Canyella és capaç de barrejar amb destresa i sense que grinyoli cap de les seves parts, la diversitat de gèneres narratius que van del conte a l’epístola, passant pel diari o els apunts autobiogràfics, aconseguint que de tota aquesta massa heterogènia se’n destil·li una novel·la sense fissures, amb una clara voluntat d’estil que habita en tot moment el territori de l’elegància i l’interès humà i literari.