jueves, 14 de enero de 2010

Un tranvia en SP, una novela de la cotidianitat.


El polèmic Premi Nacional de Literatura de l'any 2001 recaigut a la novel·la Un Tramvia en SP de l'escriptor Unai Elorriaga ens mostra una història comuna i quotidiana , amb un encant especial cap als seus personatges aconseguint una implicació extraordinària amb el lector. Mitjançant frases curtes i paràgrafs de dos o tres línies, cada frase entra de ple amb missatges carregats de vitalisme, d'un gust pel somni i per la utopia i pel "res no és impossible". El llenguatge s'acosta el poètic per les evocacions d'imatges paisatgístiques, sonores i per arribar als sentiments dels personatges per mitjà d'un estil caòticament ordenat, irònic i humorístic.


Davant tot això, també ens trobem amb una novel·la en la qual es troba a faltar una major continuïtat en els fets que es relaten, ja que es fa difícil no perdre's entre la combinació d'elements reals i fantàstics. La utilització d'una veu narrativa en cada capítol tampoc no s'acaba d'aconseguir; ja que tots tenen el mateix to de la resta de la novel·la i per tant no distingim en ella ni la personalitat, ni l'estil de cada un dels personatges que ens la narren. No obstant això cal tenir en compte que es tracta de la primera novel·la d'Elorriaga i la seva preocupació per explicar les coses d'una manera nova el porta a cometre els errors anteriorment descrits.


La història s'inicia en l'hospital amb Lucas, un ancià malalt d'Alzheimer que somia amb anar a l'Himàlaia i suportar els seus últims anys de vida el millor possible. Quan li donen l'alta es dirigeix amb la seva germana María cap a casa seva i es troben l'okupa Marcos cantant i tocant la guitarra. Davant de tal situació, els germans l'adopten a la família i li permeten que continuï vivint al pis amb ells. Marcos toca pels carrers i les estacions del tren i coneix a Roma (amor al revés) una ginecòloga que es dedica a pintar quadres mitjançant els quals comença a relacionar-se amb ell. Lucas com teràpia per retardar l'oblit, comença a relatar els records d'un amic que conduïa un tramvia, els de la seva esposa morta, barrejant realitat i fantasia, passat i present. María escriu el relat aparentment poc relacionat amb la realitat que viuen, en que ressalten els passatges en els quals el seu protagonista decideix de casa anar a viure's en trens baixant a les estacions a comprar coses però sense sortir mai d'elles.


Sota d'aquest simple argument protagonitzat per uns personatges a qui no els passen coses extraordinàries, descobrim, en aquesta quotidianitat, una varietat de temes i situacions com el deteriorament que produeix la malaltia, la fragilitat, la memòria, la creativitat com a antídot a la monotonia, el respecte pels majors, la comunicació entre generacions, el valor dels records i de la imaginació que aconsegueixen que la història mantingui l'interès el lector fins al final de l'obra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario