jueves, 5 de marzo de 2009

Buscant l'identitat a través de la llengua


Joan Daniel Bezsonoff a Els taxistes del tsar indaga en els orígens russos del seu cognom patern; la qual cosa ens apropa a aquelles persones que van abandonar Rússia després de la revolució que va acabar amb el règim tsarista i que posteriorment van acabar treballant de taxistes a Paris al igual que el seu avi Mitrofan i en Leonid.

A través d’aquesta recerca amb el passat, l’autor es reconcilia amb ell mateix i accepta les seves contradiccions i les seves identitats (russa, francesa i catalana. Tot i que a simple vista es podria considerar una novel·la autobiogràfica, ens trobem elements novel·lats a tota l’etapa anterior a l’arribada dels germans a França. A partir d’aquí, ens assegura l’autor que tot el que explica és cert, oferint-nos fragments de la seva vida amb els quals ens mostra les seves relacions amb la cultura russa i catalana així com el seu interès filològic entorn a les llengües que l’envolten.

En aquest viatge en el temps per la vides dels Bezsonoff, hi un altre protagonista: el català del Rosselló. El llenguatge utilitzat sovint se’ns presenta molt exòtic pels parlants que en desconeixen les seves característiques. Joan Daniel Bezsonoff comenta que la llengua del seu narrador “ es una llengua bastarda, de compromís, un rossellonès literari i artificial.” Els catalans parlem tots la mateixa llengua, però quan ens trobem gent de diferents dialectes sempre hi ha un primer xoc recíproc. La voluntat de l’autor de Els taxistes del tsar es fer notar al lector que els personatges del Rosselló parlen un català diferent, com l’argentí, i ens ho exemplifica dient que “quan llegeixes una novel·la de Sabato o de Borges està en espanyol, però no et calen notes a cada moment, saps que pibe és xicot, etc.”

Aquest interès per la llengua no és una qüestió exclusiva d’aquesta novel·la sinó que apareix al llarg de la seva obra. En una entrevista realitzada al diari el País l’any 2005 assegurava que sempre l’havia interessat la lenta agonia del català al Rosselló i que escrivia en català perquè amb aquesta llengua es despullava oferint-nos unes històries narrades en un estil senzill amb un català “sense greix, amb concisió” que porta al lector al “cor de la llengua sense caure en l’amanerament”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario